Vent d'aram

Joan Vinyoli,  Vent d'aram

1. Simbolisme i postsimbolisme

            1.1. Introducció al Simbolisme. Charles Budelaire.

El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX que es va dur a terme en la poesia i
en les arts. Era en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme. L’autor d’aquest moviment va
ser Charles Baudelaire amb l’obra “Les flors del mal”. El simbolisme es va caracteritzar pel fet de
voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a través dels símbols.
Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tècniques de versificació per tal d'assolir un
major grau de fluïdesa, utilitzant el vers lliure.

            1.2. El Postsimbolisme

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va
heredar la tradició simbolista fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda
pels esdeveniments polítics del país.

2. La poesia catalana de postguerra

            2.1. La tradició postsimbolista

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar
la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda
pels esdeveniments polítics del país

            2.2. La tradició avantguardista

Conjunt de moviments literaris i artístics que volien trencar amb el passat i amb els moviments
anteriors.  També és la tendència d’introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals
o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o
distorsionen els sistemes.

Joan Brossa va se un dels poetes avantguardistes català més important de la segona meitat del
segle XX. Va ser un dels fundadors del grup artístic avantguardista i un dels primers defensors de la
poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa tenia la poesia, la prosa, el cinema, el
teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques.

            2.3. El nou realisme

És un moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta.

Té unes caracteristiques principals que son:
1. Rebuig de l'expressionisme abstracte i de
l’informalisme.
2. Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.
3. Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància
universal.
4. Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats,
destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.
I té un caràcter irònic però sense intenció polèmica.

            3.1. Vida i Obra

Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona, el 3 de juliol del 1914. Als quatre anys el seu pare mor, i
amb la seva mare s'instal·len a Sant Joan Despí. Als vuit anys, tornen a viure a Barcelona, on va
estudiar a l'escola dels jesuïtes. A partir d'aleshores, estiueja a la població de Santa Coloma de
Farners, on en els primers poemes descriu aquests paisatges.

Als setze anys entra a treballar en una editorial, empresa en què s'està fins a la seva jubilació, l'any
1979.

Abans de la Guerra Civil espanyola va publicar poemes i la traducció d'un poema de Rilke al 1935.
Per això va conèixer el poeta i traductor Carles Riba, per mitjà de Joan Teixidor. Carles Riba va influir
en la seva producció poètica.

Durant la guerra civil va ser destinat a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana
i va publicar el seu primer recull de poemes: Primer desenllaç al 1937 amb un llenguatge contingut.
En acabar la guerra reprèn el treball editorial per necessitats econòmiques, tot i que el seu desig és
iniciar estudis de Lletres. El 1945 es casa amb Teresa Sastre.

El 15 de maig de 1977 va ser ingressat en un hospital afectat d'una trombosi cerebral. Més tard, se li
va diagnosticar un càncer de pell. Els dos darrers anys viu sovint a l'Hotel de Vallvidrera a causa de la
malaltia i el poeta reprèn la seva vocació natural amb dos poemaris clau: Domini màgic i Passeig
d'aniversari, que obté nombrosos premis. També tradueix obres de Rilke, que són editades en dos
diferents volums.

El 1982 esdevé membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Joan Vinyoli mor a Barcelona el 30 de novembre de 1984.

A posterior es publica la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol i el volum que recull la seva
obra poètica completa a cura de Xavier Macià.

En referència a l'obra, Joan Vinyoli va escriure poesia, Primer desenllaç. Barcelona: Residència
d'estudiants, 1937, De vida i somni. Barcelona: Ariel, 1948, Les hores retrobades. Barcelona:
Els llibres de l'Óssa Menor, 1951 / Barcelona: Orbis, 1984 i El Callat Barcelona: Els llibres de l'Óssa
Menor, 1956 / Barcelona: Empúries, 1994.

També va fer diferentes traduccions com: Versions de Rilke. Barcelona: Proa, 1984. (De l'alemany)
i Noves versions de Rilke. Barcelona: Empúries, 1985. (De l'alemany)

Finalment va fer una única obra poètica completa [cur. Xavier Macià]. Barcelona: Edicions 62 -
Diputació de Barcelona, 2001 / Barcelona: Edicions 62, 2008 / Barcelona: Labutxaca, 2011; 2014.

            3.2. L'obra poètica

L'obra poètica de Joan Vinyoli la formen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. Posteriorment
també es va veure influenciat per les lectures de Hölderlin. El seu realisme existencialista és molt
personal i no encaixa en el gust de la crítica del moment.

La seva poesia es converteix en la crònica lírica d'una personalitat vitalista i sedueix els lectors per la
seva extraordinària capacitat comunicativa. La creativitat de Vinyoli culmina en els darrers poemaris,
en els quals es renova constantment. El seu últim llibre va ser Passeig d'aniversari l'any 1984, va ser
una meditació lírica marcada pel pressentiment de la mort.

            3.3.  Vent d'aram

                           3.3.1. El títol

Fa referència al vent que bufa en aquesta època de l'any i també al·ludeix a la mateixa tardor de la vida, a l'època de decadència i fragilitat física, però de plenitud intel·lectual, moral i creativa. El poeta ja havia utilitzat l'expressió «vent d'aram» en un text publicat als anys cinquanta, Pel camí dels mesos de l'any. Ara, el vent d'aram es converteix en un símbol no només físic, sinó també espiritual i moral.

                           3.3.2. Temes

A "Vent d'aram" apareixen els grans temes de la poesia vinyoliana. També sobre l'obsessió del pas del temps i els efectes devastadors que té. Vinyoli, com a home malalt que era, els vivia de manera molt més intensa que altres persones amb una salut més resistent.

                           3.3.3. Estructura

Vent d'aram es divideix en quatre parts: “amb ronca veu” es el primer apartat que ens dona la clau
per interpretar què vol explicar-nos el poeta al llibre.

(21 poemes): la més extensa, té com a tema principal la reflexió del poeta sobre el pas del
temps. La majoria de poemes estan emmarcats en un ambient natural, marítim. Hi utilitza moltes

imatges sensorials, sobretot de caràcter cromàtic, però també auditives. Camí adobat per a la

sinetèsia.

(12 poemes): té com a tema central l'amor que momentàniament salva el poeta que s'hi refugia.

Tant el recorda com el viu. El seu és un amor provist de carnalitat.

(9 poemes): la més breu, té com a centre la mort: el poeta accepta que ha de morir i confia en el

poder de la paraula per salvar-se d'aquest final absolut. El llibre, a més, acaba amb l'anunci de l'inici

d'un nou projecte: i fem per començar / noves formes de vida. Com si ens digués que la mort hi és,

per

ò no ens ha de fer oblidar que la vida s'ha de viure.

Molts d'ells estan dedicats a persones amb qui l'unia fils.

                           3.3.4. Símbols

1. El vent d'aram o vent de tardor, que apareix al títol, fa referència al vent que bufa durant aquesta època de l'any i simbolitza la tardor de la vida. És un símbol físic i espiritual a l'hora. És un element dual que ens arrossega a buscar en el nostre interior i exterior.
2. L'aigua: és el silenci i el buit, el riu del temps és la vida i el mar i tot allò que hi té relació: la platja, les roques, les ones, les xarxes, el pescador, el bus i el coraller, les boies…
3. L'arbre: l'ésser que lliga la terra amb el cel, imatge de verticalitat, de síntesi entre la vida física i l'espiritual.
4. La paraula, concretament les paraules "tot" i "res".
5. La metamorfosi en animals: El gall associat al paisatge interior, terrestre i a la cerca del poeta i amb el crit trenca el silenci per superar-lo a fi de trobar el camí, la llum en la foscor. Per tant, el gall ajuda el poeta a trobar el que busca sense pausa.
6. La tardor: símbol de l'arribada al moment que s'inicia el declivi de la vida.
7. El foc: que suposa una possibilitat de comunicació i d'entesa amb el món i la natura.

Feliçment, jo sóc una dona

Maria Aurèlia Capmany,  Feliçment, jo sóc una dona

La narrativa de postguerra

1.1.  Els nous models de la narrativa contemporània

En la narrativa de la postguerra, el conte i la novel·la recuperen la importància que van perdre. La
creació d'editorials i de premis literaris van garantir la continuïtat de la narrativa catalana.

1.2.  La novel·la catalana de postguerra

Era molt difícil, i al principi impossible, publicar en català, i més la novel·la. I tampoc era un gènere
que permetés fer-ne lectures o trobades, com és el cas de la poesia. Però la novel·la catalana abans de
la Guerra Civil ja patia una situació de dèficit i fins de crisi.

Aquesta narrativa va fer una introducció a l'existencialisme, un corrent filosòfic i literari sorgit entre els
anys 30 i 50 a partir de la crisi de les entreguerres i que dóna importància a l'home com a figura
angoixada i abandonada al destí.

Hi ha la novel·la psicològica (Rodoreda), el realisme objectivista (Josep Pla) i l'experimentació (Calders).

1.3.  Principals narradors

Els principals narradors d'aquesta narrativa van ser Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga:

-Mercè Rodoreda: és la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seva
obra. És l'autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962),
que actualment pot llegir-se en més de vint idiomes.

Comença escrivint contes per a revistes, com a fuita a un decebedor matrimoni, i una sèrie de novel·les
que ella mateixa rebutja posteriorment.

La seva obra es divideix en 3 períodes diferenciats: els anys d'aprenentatge, la maduresa i la vellesa.

-Llorenç Villalonga: Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix de metge a
Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat
secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears.

Com a escriptor comença la seva trajectòria literària col·laborant en el periòdic Dia de Palma amb un
conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes.

Maria Aurèlia Capmany

2.1.  Vida i obra

Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona el 3 d'agost de 1918 i va morir el 2 d'octubre de 1991.
Va ser una novel·lisa, dramaturga i assagista barcelonina. També va destacar com activista cultural i
feminista.

Va estudiar a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en filosofia a la Universitat
de Barcelona de la postguerra. Va treballar gravant vidre, un ofici que havia après en l'època
d'universitària.

Amb la seva primera novel·la “Necessitem morir” publicada al 1952 va quedar finalista del Premi
Joanot Martorell de 1947, un premi que va guanyar l'any següent amb “El cel no és transparent”.

El seu prestigi com a narradora va arribarar amb novel·les com “Betúlia”, “El gust de la pols” i,
sobretot, per “Un lloc entre els morts”, Premi Sant Jordi del 1968. L'any 1981 va rebre el Premi Ramon
Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de
Catalunya, i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El
malefici de la reina d'Hongria.

Va ser una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que, a més de la narrativa, es dedicà a la
traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.

Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona; el feminisme català
contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquest estudis amb llibres com La dona
a Catalunya: consciència i situació (1966), El feminismo ibérico (1970), El feminisme a Catalunya (1973) i
Dona i societat a la Catalunya actual (1978).El mateix any, va participar en la Caputxinada, una
assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la
societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això
era i no era.
Participà i va intervenir en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent

del Partit Socialista de Catalunya Congrés (novembre de 1976).

2.2.  Obra narrativa: característiques

Capmany va assajar diverses formes narratives, des de la novel·la de caire més psicològic a la novel·la
d’intriga, passant per la novel·la històrica i picaresca. També va explorar diversos punts de vista
narratius, la qual cosa la converteix en una escriptora curiosa. Va ser una escriptora que es questionava
el fet literari i que investiga constantment noves formes i possibilitats. Les seves influències literàries
van ser múltiples i diverses.

La primera etapa de la producció novel·lística de Maria Aurèlia Capmany va estar dominada per unes
novel·les emmarcades en l’ambient de la postguerra, en què les protagonistes presenten un conflicte
intern que es fa ressò del moment històric, ofegat entre el desig i la realitat que s’imposa. S’hi aprecien
ja els interessos que l’escriptora va desplegar àmpliament a l’obra posterior, com la situació de la dona, els canvis socials, la dificultat per manifestar les pròpies idees, el sentit de la història i el record personal.

A partir de la segona meitat de la dècada de 1960, Maria Aurèlia Capmany va iniciar un camí fecund,
propiciat per la seva convicció i ambició literàries i perquè el franquisme semblava que relaxava una
mica les prohibicions. En les novel·les d’aquesta època, en què l’acció de la censura no actuava com
abans, el temps històric personal es va ampliar a un temps històric més general i de caràcter col·lectiu.

La narrativa breu va ser també un dels gèneres explorats per Capmany.

En el camp de la traducció, Maria Aurèlia Capmany va traduir de l’anglès i en italià algunes obres.

Feliçment, jo sóc una dona

3.1.  Argument

Parla del misteri del meu naixement i de les poques garanties de moralitat de la meva mare. I de com la
seva mare va desaparèixer per sempre més de la meva vida.

De com apren a pujar i baixar escales i a conèixer la gent per la cara que li fan. També epren que dona
bo de mirar, però no sap encara com utilitzar-ho. Reb cops i carícies, però no sap encara destriar ben bé
les intencions que la menen. Comença a estimar les pedres del carrer i el soroll.

3.2.  Gènere i estructura

Una de les característiques de les novel·les picaresques, que trobem també en aquesta obra de
Maria Aurèlia Capmany, és la fragmentació: diversos quadres, com en una auca o un còmic, que retraten
diversos espais i aventures. Els escenaris van canviant, com els barris de la ciutat de Barcelona o les
classes socials per les quals passa la protagonista, a través de quadres independents que serveixen,
estructuralment, per relacionar diversos ambients i personatges. Cada quadre és una vida distinta de la
protagonista. Quines són les diverses personalitats de Carola amb els escenaris que les acompanyen.

L'utulització de la primera persona és una característica de la novel·la picaresca.

3.3.  Espai i temps

La novel·la és representada en diferents barris de Barcelona: Santa Caterina, la Ribera, Ciutat Vella i
l’Eixample. El temps és durant la Guerra Civil, i la novel·la abarca 69 anys.

3.4.  Personatges

Carola Milà: és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva propia identitat,
lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de clase obrera. Té una
intel·ligència natural, és valenta i té unes qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una
dona lliure.

Sebastià Milà: és l’avi de la Carola Milà. Home autoritari i de procedència humil. Aquest treballa per
sobreviure i es ven als amos. Traeix els seus orígens per benefici propi i és un personatge que reflecteix
la individualitat ferotge i l’egoisme.

Els Pujades: són els amos de la fàbrica on treballa Sebastià Milà i també avis naturals de la Carola Milà.
Representen la clase burgesa que s’enriqueix amb la industrialització.

Feliu Tobias: jove anarquista que s’enamora de la protagonista i será el seu primer amor. Personatge
que fa contrapès amb el Salvador Milà, el seu antagonista. Idealista de la lluita obrera.

Francesca Bertolozzi (Paquita Reinal): dona burgesa gràcies al seu casament amb l’Esteve Reinal, un
burgés de professió liberal. No té fills i fonamenta la seva vida a treballar a favor de l’educació de les
dones obreres (sempre segons les idees de la clase benestant).

Esteve Plans: marit de la Carola Milà. És de classe benestant per naixença i s’encaprixa de la Carola.
Després de que aquesta es quedi embarassada s’hi casa, tot i que estava promès amb una altra dona.
Al principi mantenen la relació en secret degut a la diferencia de la clase social i la procedència de la
Carola. És un home masclista, maltractador i tracta a la Carola com si fos propietat seva.

Doctor Subietas: manté una relació cordial i amistosa amb la protagonista, tot i que pateix les les
conseqüències de l’educació burgesa que ha rebut.

Benito Garrido: és un personatge antagònic de l’Esteve Plans. Home de classe treballadora i valent.
Tracta amb igualtat a la Carola durant el curt període que dura la seva relació.

3.5.  Llenguatge i estil

Opta per la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat entre gèneres. Aquesta li
serveix per evidenciar el que vol denunciar. La llengua és rica i viva i reflecteix la parla del carrer.

3.6.  El feminisme

Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que proposa una reflexió vers el
feminisme conscient amb una vessant literària.

jo sóc una dona Capmany expressa obertament la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones.
Carola Milà, la protagonista de la història, es converteix en una heroïna aventurera quan aconsegueix
sobresortir en un món d’allò més hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot pronòstic i remant
a contracorrent. Això la porta a convertir-se en una dona rica i feliç, però per sobre de tot, lliure.

     

3.7.  Gènesi de l'obra

És una novel·la que marca un punt d'inflexió en l'obra literària de Capmany. Mostra obertament la seva preocupació per la dona i plasma la societat tal i com la veu i els conflictes sociopolítics.
És una novel·la molt rigorosa amb els fets històrics, reflecteix la lluita de clases, la tensió de l'època, el pistolerisme, els atemptats anarquistes, però també la vida dissipada dels joves burgesos, els clubs socials i la vida al carrer.