jueves, 16 de mayo de 2019

Vent d'aram

Joan Vinyoli,  Vent d'aram
1. Simbolisme i postsimbolisme


            1.1. Introducció al Simbolisme. Charles Budelaire.
El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX que es va dur a terme en la poesia i
en les arts. Era en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme. L’autor d’aquest moviment va
ser Charles Baudelaire amb l’obra “Les flors del mal”. El simbolisme es va caracteritzar pel fet de
voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a través dels símbols.
Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tècniques de versificació per tal d'assolir un
major grau de fluïdesa, utilitzant el vers lliure.


            1.2. El Postsimbolisme
El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va
heredar la tradició simbolista fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda
pels esdeveniments polítics del país.
2. La poesia catalana de postguerra


            2.1. La tradició postsimbolista
El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar
la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda
pels esdeveniments polítics del país


            2.2. La tradició avantguardista
Conjunt de moviments literaris i artístics que volien trencar amb el passat i amb els moviments
anteriors.  També és la tendència d’introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals
o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o
distorsionen els sistemes.
Joan Brossa va se un dels poetes avantguardistes català més important de la segona meitat del
segle XX. Va ser un dels fundadors del grup artístic avantguardista i un dels primers defensors de la
poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa tenia la poesia, la prosa, el cinema, el
teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques.


            2.3. El nou realisme
És un moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta.
Té unes caracteristiques principals que son:
1. Rebuig de l'expressionisme abstracte i de
l’informalisme.
2. Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.
3. Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància
universal.
4. Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats,
destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.
I té un caràcter irònic però sense intenció polèmica.


            3.1. Vida i Obra
Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona, el 3 de juliol del 1914. Als quatre anys el seu pare mor, i
amb la seva mare s'instal·len a Sant Joan Despí. Als vuit anys, tornen a viure a Barcelona, on va
estudiar a l'escola dels jesuïtes. A partir d'aleshores, estiueja a la població de Santa Coloma de
Farners, on en els primers poemes descriu aquests paisatges.
Als setze anys entra a treballar en una editorial, empresa en què s'està fins a la seva jubilació, l'any
1979.
Abans de la Guerra Civil espanyola va publicar poemes i la traducció d'un poema de Rilke al 1935.
Per això va conèixer el poeta i traductor Carles Riba, per mitjà de Joan Teixidor. Carles Riba va influir
en la seva producció poètica.
Durant la guerra civil va ser destinat a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana
i va publicar el seu primer recull de poemes: Primer desenllaç al 1937 amb un llenguatge contingut.
En acabar la guerra reprèn el treball editorial per necessitats econòmiques, tot i que el seu desig és
iniciar estudis de Lletres. El 1945 es casa amb Teresa Sastre.
El 15 de maig de 1977 va ser ingressat en un hospital afectat d'una trombosi cerebral. Més tard, se li
va diagnosticar un càncer de pell. Els dos darrers anys viu sovint a l'Hotel de Vallvidrera a causa de la
malaltia i el poeta reprèn la seva vocació natural amb dos poemaris clau: Domini màgic i Passeig
d'aniversari, que obté nombrosos premis. També tradueix obres de Rilke, que són editades en dos
diferents volums.


El 1982 esdevé membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Joan Vinyoli mor a Barcelona el 30 de novembre de 1984.


A posterior es publica la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol i el volum que recull la seva
obra poètica completa a cura de Xavier Macià.
En referència a l'obra, Joan Vinyoli va escriure poesia, Primer desenllaç. Barcelona: Residència
d'estudiants, 1937, De vida i somni. Barcelona: Ariel, 1948, Les hores retrobades. Barcelona:
Els llibres de l'Óssa Menor, 1951 / Barcelona: Orbis, 1984 i El Callat Barcelona: Els llibres de l'Óssa
Menor, 1956 / Barcelona: Empúries, 1994.


També va fer diferentes traduccions com: Versions de Rilke. Barcelona: Proa, 1984. (De l'alemany)
i Noves versions de Rilke. Barcelona: Empúries, 1985. (De l'alemany)
Finalment va fer una única obra poètica completa [cur. Xavier Macià]. Barcelona: Edicions 62 -
Diputació de Barcelona, 2001 / Barcelona: Edicions 62, 2008 / Barcelona: Labutxaca, 2011; 2014.
            3.2. L'obra poètica
L'obra poètica de Joan Vinyoli la formen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. Posteriorment
també es va veure influenciat per les lectures de Hölderlin. El seu realisme existencialista és molt
personal i no encaixa en el gust de la crítica del moment.
La seva poesia es converteix en la crònica lírica d'una personalitat vitalista i sedueix els lectors per la
seva extraordinària capacitat comunicativa. La creativitat de Vinyoli culmina en els darrers poemaris,
en els quals es renova constantment. El seu últim llibre va ser Passeig d'aniversari l'any 1984, va ser
una meditació lírica marcada pel pressentiment de la mort.


            3.3.  Vent d'aram


                           3.3.1. El títol
Fa referència al vent que bufa en aquesta època de l'any i també al·ludeix a la mateixa tardor de la vida, a l'època de decadència i fragilitat física, però de plenitud intel·lectual, moral i creativa. El poeta ja havia utilitzat l'expressió «vent d'aram» en un text publicat als anys cinquanta, Pel camí dels mesos de l'any. Ara, el vent d'aram es converteix en un símbol no només físic, sinó també espiritual i moral.


                           3.3.2. Temes
A "Vent d'aram" apareixen els grans temes de la poesia vinyoliana. També sobre l'obsessió del pas del temps i els efectes devastadors que té. Vinyoli, com a home malalt que era, els vivia de manera molt més intensa que altres persones amb una salut més resistent.

                           3.3.3. Estructura


Vent d'aram es divideix en quatre parts: “amb ronca veu” es el primer apartat que ens dona la clau
per interpretar què vol explicar-nos el poeta al llibre.


(21 poemes): la més extensa, té com a tema principal la reflexió del poeta sobre el pas del
temps. La majoria de poemes estan emmarcats en un ambient natural, marítim. Hi utilitza moltes
imatges sensorials, sobretot de caràcter cromàtic, però també auditives. Camí adobat per a la
sinetèsia.

(12 poemes): té com a tema central l'amor que momentàniament salva el poeta que s'hi refugia.
Tant el recorda com el viu. El seu és un amor provist de carnalitat.

(9 poemes): la més breu, té com a centre la mort: el poeta accepta que ha de morir i confia en el
poder de la paraula per salvar-se d'aquest final absolut. El llibre, a més, acaba amb l'anunci de l'inici
d'un nou projecte: i fem per començar / noves formes de vida. Com si ens digués que la mort hi és,
per
ò no ens ha de fer oblidar que la vida s'ha de viure.
Molts d'ells estan dedicats a persones amb qui l'unia fils.
                           3.3.4. Símbols

  1. El vent d'aram o vent de tardor, que apareix al títol, fa referència al vent que bufa durant aquesta època de l'any i simbolitza la tardor de la vida. És un símbol físic i espiritual a l'hora. És un element dual que ens arrossega a buscar en el nostre interior i exterior.
  2. L'aigua: és el silenci i el buit, el riu del temps és la vida i el mar i tot allò que hi té relació: la platja, les roques, les ones, les xarxes, el pescador, el bus i el coraller, les boies…
  3. L'arbre: l'ésser que lliga la terra amb el cel, imatge de verticalitat, de síntesi entre la vida física i l'espiritual.
  4. La paraula, concretament les paraules "tot" i "res".
  5. La metamorfosi en animals: El gall associat al paisatge interior, terrestre i a la cerca del poeta i amb el crit trenca el silenci per superar-lo a fi de trobar el camí, la llum en la foscor. Per tant, el gall ajuda el poeta a trobar el que busca sense pausa.
  6. La tardor: símbol de l'arribada al moment que s'inicia el declivi de la vida.
  7. El foc: que suposa una possibilitat de comunicació i d'entesa amb el món i la natura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario