Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo sóc una dona
La narrativa de postguerra
1.1. Els nous models de la narrativa contemporània
En la narrativa de la postguerra, el conte i la novel·la recuperen la importància que van perdre. La
creació d'editorials i de premis literaris van garantir la continuïtat de la narrativa catalana.
creació d'editorials i de premis literaris van garantir la continuïtat de la narrativa catalana.
1.2. La novel·la catalana de postguerra
Era molt difícil, i al principi impossible, publicar en català, i més la novel·la. I tampoc era un gènere
que permetés fer-ne lectures o trobades, com és el cas de la poesia. Però la novel·la catalana abans de
la Guerra Civil ja patia una situació de dèficit i fins de crisi.
que permetés fer-ne lectures o trobades, com és el cas de la poesia. Però la novel·la catalana abans de
la Guerra Civil ja patia una situació de dèficit i fins de crisi.
Aquesta narrativa va fer una introducció a l'existencialisme, un corrent filosòfic i literari sorgit entre els
anys 30 i 50 a partir de la crisi de les entreguerres i que dóna importància a l'home com a figura
angoixada i abandonada al destí.
anys 30 i 50 a partir de la crisi de les entreguerres i que dóna importància a l'home com a figura
angoixada i abandonada al destí.
Hi ha la novel·la psicològica (Rodoreda), el realisme objectivista (Josep Pla) i l'experimentació (Calders).
1.3. Principals narradors
Els principals narradors d'aquesta narrativa van ser Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga:
-Mercè Rodoreda: és la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seva
obra. És l'autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962),
que actualment pot llegir-se en més de vint idiomes.
obra. És l'autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962),
que actualment pot llegir-se en més de vint idiomes.
Comença escrivint contes per a revistes, com a fuita a un decebedor matrimoni, i una sèrie de novel·les
que ella mateixa rebutja posteriorment.
que ella mateixa rebutja posteriorment.
La seva obra es divideix en 3 períodes diferenciats: els anys d'aprenentatge, la maduresa i la vellesa.
-Llorenç Villalonga: Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix de metge a
Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat
secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears.
Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat
secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears.
Com a escriptor comença la seva trajectòria literària col·laborant en el periòdic Dia de Palma amb un
conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes.
conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes.
Maria Aurèlia Capmany
2.1. Vida i obra
Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona el 3 d'agost de 1918 i va morir el 2 d'octubre de 1991.
Va ser una novel·lisa, dramaturga i assagista barcelonina. També va destacar com activista cultural i
feminista.
Va ser una novel·lisa, dramaturga i assagista barcelonina. També va destacar com activista cultural i
feminista.
Va estudiar a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en filosofia a la Universitat
de Barcelona de la postguerra. Va treballar gravant vidre, un ofici que havia après en l'època
d'universitària.
de Barcelona de la postguerra. Va treballar gravant vidre, un ofici que havia après en l'època
d'universitària.
Amb la seva primera novel·la “Necessitem morir” publicada al 1952 va quedar finalista del Premi
Joanot Martorell de 1947, un premi que va guanyar l'any següent amb “El cel no és transparent”.
Joanot Martorell de 1947, un premi que va guanyar l'any següent amb “El cel no és transparent”.
El seu prestigi com a narradora va arribarar amb novel·les com “Betúlia”, “El gust de la pols” i,
sobretot, per “Un lloc entre els morts”, Premi Sant Jordi del 1968. L'any 1981 va rebre el Premi Ramon
Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de
Catalunya, i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El
malefici de la reina d'Hongria.
sobretot, per “Un lloc entre els morts”, Premi Sant Jordi del 1968. L'any 1981 va rebre el Premi Ramon
Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de
Catalunya, i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El
malefici de la reina d'Hongria.
Va ser una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que, a més de la narrativa, es dedicà a la
traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona; el feminisme català
contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquest estudis amb llibres com La dona
a Catalunya: consciència i situació (1966), El feminismo ibérico (1970), El feminisme a Catalunya (1973) i
Dona i societat a la Catalunya actual (1978).El mateix any, va participar en la Caputxinada, una
assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la
societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això
era i no era.
Participà i va intervenir en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent
contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquest estudis amb llibres com La dona
a Catalunya: consciència i situació (1966), El feminismo ibérico (1970), El feminisme a Catalunya (1973) i
Dona i societat a la Catalunya actual (1978).El mateix any, va participar en la Caputxinada, una
assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la
societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això
era i no era.
Participà i va intervenir en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent
del Partit Socialista de Catalunya Congrés (novembre de 1976).
2.2. Obra narrativa: característiques
Capmany va assajar diverses formes narratives, des de la novel·la de caire més psicològic a la novel·la
d’intriga, passant per la novel·la històrica i picaresca. També va explorar diversos punts de vista
narratius, la qual cosa la converteix en una escriptora curiosa. Va ser una escriptora que es questionava
el fet literari i que investiga constantment noves formes i possibilitats. Les seves influències literàries
van ser múltiples i diverses.
d’intriga, passant per la novel·la històrica i picaresca. També va explorar diversos punts de vista
narratius, la qual cosa la converteix en una escriptora curiosa. Va ser una escriptora que es questionava
el fet literari i que investiga constantment noves formes i possibilitats. Les seves influències literàries
van ser múltiples i diverses.
La primera etapa de la producció novel·lística de Maria Aurèlia Capmany va estar dominada per unes
novel·les emmarcades en l’ambient de la postguerra, en què les protagonistes presenten un conflicte
intern que es fa ressò del moment històric, ofegat entre el desig i la realitat que s’imposa. S’hi aprecien
ja els interessos que l’escriptora va desplegar àmpliament a l’obra posterior, com la situació de la dona, els canvis socials, la dificultat per manifestar les pròpies idees, el sentit de la història i el record personal.
novel·les emmarcades en l’ambient de la postguerra, en què les protagonistes presenten un conflicte
intern que es fa ressò del moment històric, ofegat entre el desig i la realitat que s’imposa. S’hi aprecien
ja els interessos que l’escriptora va desplegar àmpliament a l’obra posterior, com la situació de la dona, els canvis socials, la dificultat per manifestar les pròpies idees, el sentit de la història i el record personal.
A partir de la segona meitat de la dècada de 1960, Maria Aurèlia Capmany va iniciar un camí fecund,
propiciat per la seva convicció i ambició literàries i perquè el franquisme semblava que relaxava una
mica les prohibicions. En les novel·les d’aquesta època, en què l’acció de la censura no actuava com
abans, el temps històric personal es va ampliar a un temps històric més general i de caràcter col·lectiu.
propiciat per la seva convicció i ambició literàries i perquè el franquisme semblava que relaxava una
mica les prohibicions. En les novel·les d’aquesta època, en què l’acció de la censura no actuava com
abans, el temps històric personal es va ampliar a un temps històric més general i de caràcter col·lectiu.
La narrativa breu va ser també un dels gèneres explorats per Capmany.
En el camp de la traducció, Maria Aurèlia Capmany va traduir de l’anglès i en italià algunes obres.
Feliçment, jo sóc una dona
3.1. Argument
Parla del misteri del meu naixement i de les poques garanties de moralitat de la meva mare. I de com la
seva mare va desaparèixer per sempre més de la meva vida.
seva mare va desaparèixer per sempre més de la meva vida.
De com apren a pujar i baixar escales i a conèixer la gent per la cara que li fan. També epren que dona
bo de mirar, però no sap encara com utilitzar-ho. Reb cops i carícies, però no sap encara destriar ben bé
les intencions que la menen. Comença a estimar les pedres del carrer i el soroll.
bo de mirar, però no sap encara com utilitzar-ho. Reb cops i carícies, però no sap encara destriar ben bé
les intencions que la menen. Comença a estimar les pedres del carrer i el soroll.
3.2. Gènere i estructura
Una de les característiques de les novel·les picaresques, que trobem també en aquesta obra de
Maria Aurèlia Capmany, és la fragmentació: diversos quadres, com en una auca o un còmic, que retraten
diversos espais i aventures. Els escenaris van canviant, com els barris de la ciutat de Barcelona o les
classes socials per les quals passa la protagonista, a través de quadres independents que serveixen,
estructuralment, per relacionar diversos ambients i personatges. Cada quadre és una vida distinta de la
protagonista. Quines són les diverses personalitats de Carola amb els escenaris que les acompanyen.
Maria Aurèlia Capmany, és la fragmentació: diversos quadres, com en una auca o un còmic, que retraten
diversos espais i aventures. Els escenaris van canviant, com els barris de la ciutat de Barcelona o les
classes socials per les quals passa la protagonista, a través de quadres independents que serveixen,
estructuralment, per relacionar diversos ambients i personatges. Cada quadre és una vida distinta de la
protagonista. Quines són les diverses personalitats de Carola amb els escenaris que les acompanyen.
L'utulització de la primera persona és una característica de la novel·la picaresca.
3.3. Espai i temps
La novel·la és representada en diferents barris de Barcelona: Santa Caterina, la Ribera, Ciutat Vella i
l’Eixample. El temps és durant la Guerra Civil, i la novel·la abarca 69 anys.
l’Eixample. El temps és durant la Guerra Civil, i la novel·la abarca 69 anys.
3.4. Personatges
Carola Milà: és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva propia identitat,
lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de clase obrera. Té una
intel·ligència natural, és valenta i té unes qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una
dona lliure.
lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de clase obrera. Té una
intel·ligència natural, és valenta i té unes qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una
dona lliure.
Sebastià Milà: és l’avi de la Carola Milà. Home autoritari i de procedència humil. Aquest treballa per
sobreviure i es ven als amos. Traeix els seus orígens per benefici propi i és un personatge que reflecteix
la individualitat ferotge i l’egoisme.
sobreviure i es ven als amos. Traeix els seus orígens per benefici propi i és un personatge que reflecteix
la individualitat ferotge i l’egoisme.
Els Pujades: són els amos de la fàbrica on treballa Sebastià Milà i també avis naturals de la Carola Milà.
Representen la clase burgesa que s’enriqueix amb la industrialització.
Representen la clase burgesa que s’enriqueix amb la industrialització.
Feliu Tobias: jove anarquista que s’enamora de la protagonista i será el seu primer amor. Personatge
que fa contrapès amb el Salvador Milà, el seu antagonista. Idealista de la lluita obrera.
que fa contrapès amb el Salvador Milà, el seu antagonista. Idealista de la lluita obrera.
Francesca Bertolozzi (Paquita Reinal): dona burgesa gràcies al seu casament amb l’Esteve Reinal, un
burgés de professió liberal. No té fills i fonamenta la seva vida a treballar a favor de l’educació de les
dones obreres (sempre segons les idees de la clase benestant).
burgés de professió liberal. No té fills i fonamenta la seva vida a treballar a favor de l’educació de les
dones obreres (sempre segons les idees de la clase benestant).
Esteve Plans: marit de la Carola Milà. És de classe benestant per naixença i s’encaprixa de la Carola.
Després de que aquesta es quedi embarassada s’hi casa, tot i que estava promès amb una altra dona.
Al principi mantenen la relació en secret degut a la diferencia de la clase social i la procedència de la
Carola. És un home masclista, maltractador i tracta a la Carola com si fos propietat seva.
Després de que aquesta es quedi embarassada s’hi casa, tot i que estava promès amb una altra dona.
Al principi mantenen la relació en secret degut a la diferencia de la clase social i la procedència de la
Carola. És un home masclista, maltractador i tracta a la Carola com si fos propietat seva.
Doctor Subietas: manté una relació cordial i amistosa amb la protagonista, tot i que pateix les les
conseqüències de l’educació burgesa que ha rebut.
conseqüències de l’educació burgesa que ha rebut.
Benito Garrido: és un personatge antagònic de l’Esteve Plans. Home de classe treballadora i valent.
Tracta amb igualtat a la Carola durant el curt període que dura la seva relació.
Tracta amb igualtat a la Carola durant el curt període que dura la seva relació.
3.5. Llenguatge i estil
Opta per la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat entre gèneres. Aquesta li
serveix per evidenciar el que vol denunciar. La llengua és rica i viva i reflecteix la parla del carrer.
serveix per evidenciar el que vol denunciar. La llengua és rica i viva i reflecteix la parla del carrer.
3.6. El feminisme
Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que proposa una reflexió vers el
feminisme conscient amb una vessant literària.
feminisme conscient amb una vessant literària.
jo sóc una dona Capmany expressa obertament la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones.
Carola Milà, la protagonista de la història, es converteix en una heroïna aventurera quan aconsegueix
sobresortir en un món d’allò més hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot pronòstic i remant
a contracorrent. Això la porta a convertir-se en una dona rica i feliç, però per sobre de tot, lliure.
Carola Milà, la protagonista de la història, es converteix en una heroïna aventurera quan aconsegueix
sobresortir en un món d’allò més hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot pronòstic i remant
a contracorrent. Això la porta a convertir-se en una dona rica i feliç, però per sobre de tot, lliure.
3.7. Gènesi de l'obra
És una novel·la que marca un punt d'inflexió en l'obra literària de Capmany. Mostra obertament la seva preocupació per la dona i plasma la societat tal i com la veu i els conflictes sociopolítics.
És una novel·la molt rigorosa amb els fets històrics, reflecteix la lluita de clases, la tensió de l'època, el pistolerisme, els atemptats anarquistes, però també la vida dissipada dels joves burgesos, els clubs socials i la vida al carrer.
És una novel·la que marca un punt d'inflexió en l'obra literària de Capmany. Mostra obertament la seva preocupació per la dona i plasma la societat tal i com la veu i els conflictes sociopolítics.
És una novel·la molt rigorosa amb els fets històrics, reflecteix la lluita de clases, la tensió de l'època, el pistolerisme, els atemptats anarquistes, però també la vida dissipada dels joves burgesos, els clubs socials i la vida al carrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario