Solitud-Caterina Albert
Index:
- Autor: Caterina Albert
2. Moviment Cultural: - Època
- Característiques- Etapes
- Objectius del moviment
3.Context literari i ideològic:
4.Gènesi de l'obra:
5.Gènere: drama rural:
6.Punt de vista narratiu:
7.Argument:
8.Estructura:
9.Temes:
10.Personatges
11.Simbolisme
12.Estil i Llengua
13.Visions i interpretacions
1.Caterina Albert
Caterina Albert coneguda pel pseudònim de Victor Català va néixer l'11 de setembre de 1869.
a l'Alt d’Empordà,
concretament a l`Escala.
Era la filla gran de Dolors Paradís Farrés i Lluís Albert Paradeda, ambdós de llinatge terratinent i benestant. Son pare era advocat de professió i va arribar a ser alcalde de l'Escala i diputat provincial. Els seus germans petits van ser el Francesc, el Martí i l'Amèlia.
Provenia d'una important família
de propietaris rurals i ella des de petita va heretar les aficions del seu
pare, pel qual motiu des de els catorze anys va començar a dibuixar, escriure i
a pintar.
Caterina Albert només va anar a l'escola quan cursava la primària i després va aprendre els conceptes necessaris de manera auto-didàctica i amb ajuda de la seva padrina. A la mort del seu pare ella va tenir cura de la seva mare i dels seus germans, també va administrar el patrimoni familiar.
Caterina va ser una dona soltera, no va tenir fills ni es va casar. Es va dedicar a escriure que era el que més li agradava, era la seva passió.
2. Moviment Cultural
Amb el
Modernisme ens trobem davant d'un fenomen social important: la burgesia
produeix la seva primera generació d'artistes que produeix la mateixa reacció
que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les
societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació
en oposició a la pròpia classe social. Ara, ser artista és ser professional, no
en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per a l'art. La
situació d'aquests burgesos que van canviar el taulell familiar per la ploma o
el pinzell la retrata Rusiñol a L'auca del senyor Esteve.
El fet d'escollir l'art o la literatura i no el comerç o la indústria, que constituïen, a més de l'ofici, l'orgull d'aquelles famílies, els revoltava contra la pròpia classe. L'art és, per a ells, passió i rebel·lió. Aquesta és una característica fonamental del moviment modernista. L'artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes i, en conseqüència, a concebre l'artista com un ésser superior.
La fi de segle fou, aquí, com a tot Europa: escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista"; gent d'extracció burgesa es revolta contra la seva pròpia classe amb un gest que, sovint, és pur esnobisme. Els modernistes participen de l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic, que manifesta una crisi de confiança envers els avantatges de la societat industrial, que veu com a destructora de tots els valors naturals i espirituals.
Intel·lectuals i burgesos es rebutgen. L'intel·lectual, que se sent marginat, adopta una actitud d'autodefensa i de superioritat. Es reclou en ell mateix o s'acull a actituds redemptoristes de la humanitat, a la qual vol regenerar a través de l'art i les idees.
La novel·la i
la narració modernistes:
La novel·la modernista significa la superació de la
manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica
narrativa adequada i un llenguatge eficaç.
Oposant-se en part a l'estètica realista, recreà
ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat
de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat
adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la
narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un home enfrontat a la natura;
de fet, presenta les preocupacions ètiques del modernisme lligades a la
interrelació entre l'home i el medi.
D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista
(reproducció dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novel·la
costumista, que és un retrat de la societat del moment. Algunes de les novel·les
modernistes més representatives són Solitud de Víctor Català,
i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
3.Context literari i ideològic
-Narrativa
Modernista:
La narrativa
modernista apareix a l’últim decenni del s. XIX i finalitza a principis del s.
XX.
Sorgeix a partir
d’un desinterès pel món material i el desengany i és un retorn a la narració
subjectiva i intimista.
Es centra en
l’individu i els aspectes enigmàtics com l’ànima.
Les novel·les
són d’extensió breu, algunes només de capítols curts. Es fa us de la narrativa
tradicional en aspectes com la rondallística, l’estil ple d’exclamacions,
onomatopeies...
Autor destacables:
-Víctor Català
-Prudenci
Bertrana
-Joaquim Ruyra
-Naturalisme i
Simbolisme:
-Vitalisme de Nietzsche:
El vitalisme és la posició filosòfica caracteritzada per postular l'existència d'una força o impuls vital sense la qual la vida no podria ser argumentada. Es tractaria d'una força específica, diferent de l'energia estudiada per la física i un altre tipus de ciències naturals, que actuant sobre la matèria organitzada donaria per resultat la vida. Aquesta postura s'oposa a les explicacions mecanicistes que presenten la vida com a fruit de l'organització dels sistemes materials que li serveixen de base.
Nietzsche va néixer a Alemanya l'any 1844 i va morir l'any 1900
El vitalisme de
Nietzsche constitueix el corrent més extern dins de la filosofia de la
vida. Influït per Sahopenhaver, distingeix entre realitat aparent,
fictícia, que és el món dels fenòmens, dels éssers finits i individuals, i un
de vivent, primordial i infinit, i per això diu: “Tots els éssers individuals
són com a ones momentànies que s'eleven i s'enfonsen en el gran mar de la
vida”.
-Models literaris:
-Raimon Casellas:
Fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català. Autor d'Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a naturalisme rural.
-Àngel Guimerà:
Fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament.
Va ser una de
les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària.
Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la
seva obra literària va estar dedicada al teatre.
Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar y cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del S.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900).
-Joan Maragall:
Fou
un poeta i escriptor català, figura cabdal dins
la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
La seva obra
manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Va ser membre de
la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença.
Va fer de la
seva obra poètica la vessant literària més coneguda, cal destacar la seva
important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs,
discursos, semblances biogràfiques i pròlegs.
La seva
activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de
Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió
que generà una important influència social.
Així mateix, va
traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis,
introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.
Va ser un home
d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'«adeu, Espanya!»,
formulat a l'Oda a Espanya.
4.Gènesi de
l'obra
Revista i Editorial
Aquesta obra de Víctor Català es va publicar a la revista Joventut en forma de fulletons entre el maig de 1904 i l'abril de 1905. Caterina Albert anava donant per parts els seus capítols a la revista.
En principi eren
20 capítols però es van reduir a 18.
5.Gènere:Drama Rural
Etapa Ruralista de Víctor Català (1901-1907
Aquesta és la primera etapa de Víctor Català, on accentuen els elements més negres i tràgics de la vida rural i, constituïdes en gènere, esdevingueren una de les creacions més originals de la narrativa modernista.
Solitud va ser
la novel·la d'aquesta etapa que més va triomfar.
Duran l'etapa rural Víctor Català va escriure Solitud (1905), Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires Vius (1907).
6.Punt de vista
narratiu
El narrador es refereix
al personatges en 3ª persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme
és bàsic a tota la novel.la, la realitat parteix d'emocions i sensacions.
Ho sabem tot a
partir de les sensacions i pensaments de la Mila. Els altres personatges giren
entorn d'ella influenciant-la cadascun de manera diferent.
7.Argument
La Mila va enganyada
a l'alta muntanya pel seu home en Matias, quan arriben a l'ermita de Sant Ponç
el primer que fa la Mila és exclamar: "Quina Solitud!". Durant els capítols
següents apareixen altres personatges com el pastor, del qual ella s'acaba
sentint atreta per ell, tot i que després descobreix la seva edat. També coneix
a l'Alma, un personatge fosc i dolent que satisfarà el seu patit sexual amb la
Mila.
La Mila durant l’historia
havia de conformar-se amb el marit que tenia, un home que no progressava,
sempre ella havia de tirar d'ell per a que fes les coses. Troba l'amor que el
seu marit no li proporciona en el pastor però aquest mort tràgicament i ella
haurà d'afrontar sola tot. deixa de conformar-se amb el poc amor que li dona en
Matias, es torna conscient de la situació i finalment acabarà prenent una
decisió, la qual serà abandonar aquell lloc on des de el principi es va sentir
sola. És valenta i marxa
8.Estructura
-El temps de la
història de Solitud va des de la primavera a la tardor o l’inici de l’hivern.
Concretament,
començaria el 9 d’abril i acabaria el 14 de desembre de l’any 1902. Les dates
són aquestes a causa de diverses raons, tot i que l’autora no fa aparèixer cap
data al llibre.
Això ho sabem
gràcies a les referències temporals que observem al llarg de la novel·la.
Aquestes referències són més profuses a l’inici de l’obra que no pas al
final.
-Està molt lligada a la temàtica de la novel.la, és una estructura tancada en si mateixa en què el contingut temàtic es dóna en dos punts equidistants en els quals la posició inicial i la final són divergents perquè mostren l'evolució personal d'un personatge (característica modernista) i l'interessant és que el punt d'arribada, malgrat que es considera el final de l'obra, representa l'inici d'un nou cicle.
Introducció.
Capítols 1-6 Inici de la pujada a la muntanya
Desenvolupament.
Capítols 7-14 Clímax (ascensió al Cimalt)
Desenllaç. Capítols
15 -18.
- Dels capítols. Unitat tancada amb una presentació i un desenllaç que finalitza amb un comentari que clou la narració i manté l'interès per allò que vindrà. ( Això es deu al fet que es publicava per entregues).
- Alguns capítols s'enllacen per parelles o grups de tres, mostrant diferents aspectes o contrastos:
- Fosca/Claror. Dues percepcions d'un mateix espai en diferents hores del dia.
- La festa de les roses/Gatzara/Relíquies. Els preparatius de la festa, la festa en sí i les conseqüències.
- Neteja/Cimalt. Corresponen a dos estadis de neteja, la física de la casa i l'espiritual de la Mila (exterior/interior).
- Cimalt/en la Creu. Dues parts d'una ascensió geogràfica que coincideix amb l'ascensió climàtica .
- Ascensió/davallada. Inici de l'obra amb la pujada a l'ermita i final de la novel.la amb la tornada de la Mila a les planes. Comença pujant la muntanya i clou baixant-la
9.Temes
La temàtica
recurrent a l'entorn de la dona i el món rural traspua una visió amarga de
l'individu i la societat, lluny d'idealitzacions bucòliques i profundament
arrelada a la terra.
Es tracta del
determinisme naturalista juntament amb una concepció simbòlica que remet a un
fatalisme còsmic que engloba i domina el sentit de la vida humana. La
infanticida, que ja recollia aquests trets, ha estat considerada un antecedent
de Solitud.
10.Personatges
Mila: Sembla ser que és una noia jove i
sana.
Ella se'n va a
viure a la muntanya junt al seu marit.
Al principi de
l'obra és una dona insegura i que sempre va darrere del seu marit demanant-li
més atenció i també que ell sigui més treballador, és a dir la Mila sempre
havia de tirar d'ell perquè fes les coses però durant l'obra aquest personatge
anirà madurant.
Ella a la
muntanya es sentia sola i infeliç.
Ella té
sentiments frustrats que la porten a una depressió, on el pastor ajudarà a
sortir-se'n i assoleix una nova manera de veure les coses.
Va del món més
quotidià a un món més espiritual (això li ensenya el pastor). La Mila acaba
coneixent noves coses gràcies al pastor. Aprenentatge de la sensibilitat per
part de l'ensenyament del pastor.
Maties: És molt covard, gandul i passa de tot. La seva feblesa l'ha fet ajuntar-se
amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes.
Pastor: Gaietà Té 64 anys, És un personatge que està per sobre del materialisme
perquè té una vida interior molt intensa. Recrea un món nou a través de les
fàbules i li permeten viure la vida amb una serietat diferent que les altres
persones. Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui. Està associat a
l'aspecte positiu de la natura. Simbòlicament, persona dotada per dominar la
paraula, li brollen les paraules d'una manera natural. Capacitat de crear a
través de la paraula.
Anima: Personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar.
L'autora el
descriu com una bèstia. Els posats de l'Ànima són de fera traïdora. Forces
ocultes, forces negatives de la natura. Forces negatives que la Mila no
aconsegueix superar. L'Anima busca satisfer les seves necessitats sexuals.
Baldiret: Sempre va amb el pastor i és un nen petit.
Arnau: Es sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila es
dóna compte de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la Mila no vol
despendre's de la seva llibertat.
11.Simbolisme
- Les muntanyes: Representen un món encara confús i poden simbolitzar tant una
consciència inquieta i empresonada per la por, com un desig d’elevació
espiritual o sensual. I fins i tot, si prenem com a punt de partida
l’estructura de la novel·la, el vincle entre la Mila i les muntanyes és
cada vegada més accessible i es resol a favor del trencament de la por i
el desenvolupament sexual.
- Terra baixa i terra alta: Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i
de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida
antitètiques: la plana, la de l'utilitarisme, la monotonia i la
despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com
l'espai del misteri, de la lluita i dels ideals (és a dir, la
"vida"). L'ascensió a la muntanya, doncs, és, per a la Mila,
l'entrada a la vida, això fa que Solitud sigui una obra
antinaturalista.
A l’episodi “La creu” l'autora aprofita per posar en boca del seu “bon salvatge”, el pastor, una formulació clara del mite de Guimerà la terra alta i la terra baixa.
- Sant Ponç: El món de la protagonista es troba sota
l’advocació d’aquest sant, que dóna nom a l’ermita, al mas i a tota
la contrada.
- Conills, caragols i grills: Podem dir que contribueixen a precisar, encara
que amb un pes menor, el fons espacial / simbòlic de l’obra.
1. Els conills, símbols de llibertat, però també víctimes; la Mila hi és
comparada i per això troben relacionats amb la fecunditat que l’Ànima li treu a
la Mila.
2.
Els cargols, que
desperten el desig sexual,
3.
Els grills, escoltats
abans de la violació de la Mila i una estona després que simbolitzen la vida.
5.
Mar: la Mila
el descobreix al simbòlic Cimalt i és descrita sota el seu punt de vista
amb tres comparacions decebedores i amb possibles connotacions virils.
6.
Cimalt: Inici
del coneixement, abandó del món de les aparences. Ara ja és a punt de veure les
coses amb els seus "ulls" i no a través de les fabulacions dels
altres. En deixar l'ermita i la muntanya deixarà aquella mar tan retreta i
exalçada pels homes.
12.Estil i
llengua
Hi ha tres
registres lingüístics diferents:
- El del narrador que és dialectal i alhora
culte.
- El dels personatges que és dialectal i alhora
vulgar.
- El del Pastor que quan parla es poden apreciar
barrejats alguns trets del dialecte rossellonès i del de la zona de
l’Empordà.
Entre altres
característiques, es poden destacar:
-l’ús, en casos de
negació, del mot pas en comptes de no;
-l’ús de la conjunció
mes en comptes de però;
-la iodització i la monoftongació,
com en el cas de cotre en lloc de quatre.
Tot i que fa esment
de les reserves amb què Caterina Albert va prendre’s la normativa proposada per
Pompeu Fabra, per la qual cosa en la novel·la encara hi ha mots que, a partir
de l’esmentada reforma, van ser considerats antinormatius. Aquest model respon
molt bé a l’interès dels modernistes d’incorporar el llenguatge parlat del camp
per reproduir “l’ànima catalana”.
Helena Alvarado, al
seu torn, també parla del llenguatge i de l’estil de Solitud. En primer lloc,
constata la importància que el teatre va tenir per a l’autora, especialment la
figura d’Àngel Guimerà.
Alvarado justifica
aquest aspecte pel fet que a Solitud , enmig de les parts narratives, trobem
algunes descripcions d’espais que poden fer pensar en les acotacions del gènere
dramàtic.
A més, alguns diàlegs
de la novel·la poden recordar-ne la força.
Cal tenir present que
Caterina Albert havia escrit, anys enrere, un famós monòleg anomenat «La
infanticida», un text clarament dramàtic.
En segon lloc, se sol
destacar la importància de la pintura en l’obra de Caterina Albert, i la
influència que potser va tenir en la redacció de Solitud .Per justificar-ho, se
citen fragments concrets en què es descriuen les muntanyes, i en els quals es
pot observar clarament l’interès de l’autora pels colors, la llum o els
clarobscurs. No sobra recordar que Caterina Albert també va dedicar-se a la
pintura.
En tercer lloc, Alvarado
comenta que l’autora va crear un llenguatge específic per poder expressar
diferents vivències des d’una perspectiva femenina; a banda del desig de
maternitat, s’hi exposen sensacions, sentiments, experiències vitals,
desigs, pors, etcètera, viscuts per una dona.
a) la influència del
teatre,
b) un cromatisme
literari provinent de les arts plàstiques, [Els clarobscurs, l'acoloriment, els
tons i la pinzellada lumínica són fonamentals en la composició i els
escenaris],
c) la invenció i el
domini de la llengua com a eina creativa, i
d) la creació d'un
llenguatge autòcton i nou, descolonitzat del llast masculí, en l'intent de
transmetre una sensibilitat i unes sensacions des del cos d'una dona.
- Per exemple totes
les comparacions del paisatge amb la dona, amb el cos femení.
13. Visions i Interpretacions
Normalment al llibre els somnis actuen com un avís de què pasarà.
En el capítol dos la Mila té un mal son sobre la capella i el Sant. La interpretació del somni és pel tall que s’hi ha fet i li entren unes boletes.
Aquest llibre té una visió individualista on la protagonista té una lluita constant amb ella mateixa.
13. Visions i Interpretacions
Normalment al llibre els somnis actuen com un avís de què pasarà.
En el capítol dos la Mila té un mal son sobre la capella i el Sant. La interpretació del somni és pel tall que s’hi ha fet i li entren unes boletes.
Aquest llibre té una visió individualista on la protagonista té una lluita constant amb ella mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario