Aigües Encantades

                                  Aigües Encantades:

Índex:

1. El Teatre Modernista
2. Joan Puig i Ferreter
3. Aigües Encantades: Lectura i Anàlisi

1.El Teatre Modernista

El teatre modernista es pot dividir en dues grans tendències: el teatre d’idees i el teatre simbolista:

El teatre d’idees és un teatre influït pel dramaturg noruec Henrik Ibsen, que no dubta a posar en qüestió les actituds hipòcrites de la societat establerta.. A aquest tipus de teatre es caracteritza per l’autorealització individual del personatge, que ha de prendre la decisió de tallar amb els lligams morals i afectius per ser ell mateix. Aquesta característica permet al personatge expressar les seves resolucions vitals i reflectir els conflictes i la crítica social entre l’individu i la massa (artista-societat).

És un teatre compromès ideològicament, que no és complaent. No sorprèn, per tant, que una part del públic es resistís a acceptar aquest teatre regeneracionista. 

1.1 El Teatre Simbolista: 
El teatre simbolista, està basat en el simbolisme, que s’aprecia en la caracterització dels personatges, en el llenguatge i els recursos literaris utilitzats (art total), per d’aquesta manera, remarcar la poeticitat del moment amb metàfores centrals. Pel que fa als personatges, se’ns imposen com unes figures que tenen una entitat representativa. A més, presenta un caràcter més pessimista i escèptic que el teatre d’idees, evitant la idealització excessiva i aproximant-se a una visió més real de la complexitat de la vida i la recerca de la felicitat. Maurice Maeterlinck serà un dels principals influenciadors d’aquest teatre. 


2.Autor: Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 - París, 1956). Era fill d'un terratinent selvat.

-Entrà en contacte amb la colla de Reus, ciutat on estudiava batxillerat. Al mateix temps comença a escriure poemes.

-El 1899, després d'un intent de suïcidi, marxà a Barcelona, on inicià estudis de farmàcia, que ben aviat abandonà. Simpatitzà amb els ambients artístics i anarquitzants.

-El 1902 marxà a París, on porta una vida bohèmia i errant fins el 1904.

-Tornà a Barcelona, on començà a dedicar-se al periodisme i a escriure teatre. Col·laborà, entre d'altres publicacions, a "Ars", "Reus tranquil", "Joventut", "Estel", "La Publicitat" i "La Campana de Gràcia", de la qual fou director de 1932 a 1934. A més fou director literari d'Edicions Proa, a la qual donà suport després de la Guerra Civil amb el seu mecenatge.

-Es dedicà a la política durant l'època de la República: fou diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català i conseller de la Generalitat.

En el conjunt de la producció teatral, i deixant de banda la poesia, podem distingir dos períodes, iniciats cronològicament amb les obres La dama alegre (1904) i La dolça Agnès (1914). La primera i més important s'afilera amb el Modernisme i dóna, entre d'altres, els següents títols: Aigües encantades (1907), La dama enamorada (1908), El gran Aleix (1912). A partir del 1914, coincidint amb l'entrada en crisi del teatre català, comença la seva segona etapa, de la qual destaquem Si n'era una minyona (1918), El gran enlluernament (1919), L'escola dels promesos (1922) i Un home genial (1923). Amb la seva obra novel·lística assolirà la seva realització com a escriptor. Les seves obres més importants són El cercle màgic (1929), Camins de França (1934) i El pelegrí apassionat, cicle novel·lesc escrit des de 1938 fins a 1952 i acabat de publicar, en dotze volums, el 1977. Traduí Shakespeare, Gorki i Tolstoi.

2.1-Obra

Aigües Encantades Modernisme ​Aigües Encantades ​ ha estat escrita per Joan Puig i Ferreter l’any 1908. Es tracta d’una obra que pertany al teatre modernista. 

L'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida

El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccions, la voluntat de sacrificar-se  per la comunitat i el convenciment que l'acte heroic té valor per ell mateix encara que sigui estèril. I considerar la vida com a valor suprem. 

El segon és el regeneracionisme, que s'oposava al conservadorisme de la burgesia. Se sentien capaços de transformar la societat d'una manera objectiva, documentada i científica. Van intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art. I, en l’obra, per mitjà del coneixement social i científic. 

Primera etapa (1904-1914) Destaquen els drames de passions

Segona etapa (1917-1924) Destaca el teatre lleuger i sentimental o amorós. 

Terecera etapa (1924-1936) Inici de la seva obra narrativa.

Quarta etapa (postguerra) Narrativa d'experiències personals i de caire més autobiogràfic. 

3. Aigües Encantades

3.1 Esturctura:

Aigües encantades es divideix en tres actes. La presentació de l’obra aniria des de la presentació del personatge de Cecília fins a l’aparició del seu pare en la narració. El nus explica tots el conflictes familiars i els del poble, i finalment el desenllaç amb el diàleg entre Cecília i Vergés.

El final d’Aigües encantades recorda als finals de L’alegria que passa i de Cigales i formigues, amb la ruptura dràstica entre el món ideal i el món de la realitat.

L’estructura de la trama queda perfectament arrodonida amb la iniciació d’una diàleg entre Vergés i Cecília i el tancament amb una altre diàleg entre aquests dos personatges. 

3.2 Els personatges:

Els personatges principals de l'obra són bàsicament quatre: Cecília, el foraster, Amat i el Mossèn.

-Pere Amat: espòs de Juliana i pare de Cecília. És un propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós i partidari de la religió catòlica. Està al bàndol de Mossèn Gregori juntament amb Joan amic i company. És molt estricte amb la seva filla.

-Juliana: esposa d'Amat i mare de Cecília. Dona de mitjana edat. Partidària de l'església i les seves creences però davant la seva filla i amb els conflictes que hi ha amb el seu marit intenta calmar les coses sent una mica més neutral.

-Cecília: filla d'Amat i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Té les idees molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme. Està totalment en contra de les idees que té l'església i això li comporta tots els enfrontaments que té amb els seus pares. És partidària del foraster, per això al final se'n va amb ell.

-Vergés: mestre del poble. No es veu clarament de quin bàndol està però es decanta pel bàndol de Cecília, ja que ell se l'estima i faria el què fos per ella. Podríem dir que és com Juliana que és una mica neutral. Ni religiós ni ateu.

-Mossèn Gregori: es el rector del poble. Tot ho justifica amb la religió. Té molta fe en Deu i no creu en altre cosa que en això.

-Foraster: amic de Cecília. Enginyer i viatjant. Home amb idees clares, no és religiós i creu en una solució “no religiosa” per la falta d'aigua que hi ha. Valent, calmat, coratjós, realista...Manté una posició cientificista.

-Joan Gatell: el batlle del poble que cap al final obrirà els ulls i es decantarà pel bàndol del foraster. És religiós. Marit de Trinitat i amic d'Amat. No és tant radical com Amat i més tard serà totalment diferent que ell en l'aspecte d'idees.

-Trinitat: esposa de Joan Gatell. Molt religiosa, amiga de Juliana i està d'acord amb el rector en tot allò que diu.

-Romanill: home alt i ben fet. Pastor d'ovelles. Republicà i partidari del foraster.

-Bràulia: esposa de Romanill. Dona petiteta. No intervé gaire en l'obra. No té un paper massa important.

-Senyor Vicenç: veterinari del poble. Republicà i partidari del foraster.

-Bartomeu: home de mitjana edat amb barba i sempre riu francament. És un jornaler republicà, amic de Manso. Partidari del foraster.

-Manso: home de mitjana edat, ros, joiós, amb bigoti, la beguda la envellit i degenerat. És carlí però no es considera religiós.

3.3 El personatge de Cecília:
Cecilia és la filla d’un dels homes importants del poble, el cacic, durant l’obra la Cecilia es troba al poble perquè és a casa dels seus pares i ella esta de vacances perquè estudia la carrera de mestra a la ciutat (Barcelona).

La Cecilia és el personatge que decideix reivindicar-se ja que que és una dona forta i segura d’ella mateixa, amb opinions pròpies alliberada de la tradició i de l’autoritat paternal.

Per una banda, s’enfronta amb el seu pare, el cacic del poble, causat per el control absolut de la vida de la Cecilia per part de la figura paterna i pel seu fanatisme religiós. 

La necessitat d’independència de la Cecilia esta provocada perquè ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una ideologia que entén la necessitat de canvi, de progrés científic i se n’adona de la de la seva submissió.

Per una altra banda, com a causa d’aquesta necessitat de progrés, la Cecilia ja que no es revolta només contra la figura paterna, sinó contra la societat que representa allò contra el que ella lluita (immobilisme, tradició, ignorància, control sobre el poble, fanatisme religiós) la qual no vol renunciar a les bases tradicionals del seu funcionament i a la qual la Cecilia tracta d’ignorants.

Finalment la Cecilia es revolta contra la condició de la dona en aquesta societat arcaica. Cecilia veu que les dones com la seva mare submises i sotmeses al seu marit, que no valen res, son anul·lades pels seus marits i incapaces de poder decidir tot i que diu també que son les pròpies dones les primeres culpables d’aquesta situació.

Aquest pensament de la Cecília fa que les dones del poble la odiïn perquè tenen enveja de la seva llibertat Aquestes situacions, fan que la Cecília sigui un personatge nou dins el conjunt de l’obra de Puig i Ferreter, que fins aquell moment les dones de les seves obres eren apassionades, sensuals, que pretenien dominar els homes a partir dels seus encants.

Per tant, és un personatge modern, individualista, capaç de mantenir una actitud racional i que margina els seus sentiments.

3.4 Les relacions entre els personatges: 

Els personatges s'agrupen segons la seva determinada visió del món: dóna idea dels diferents bàndols i caracteritza cadascun d'ells amb uns qualificatius precisos.

Per una banda, hi ha el bàndol de les forces de la reacció o de l'immobilisme. Els personatges que el componen són el batlle, el cacic i el rector amb el suport dels rics propietaris que formen l'Ajuntament i la mínima burocràcia local.

Per altra banda, trobem el bàndol de Cecília, que supera el seu estatus social, ja que el seu pare és el cacic, i actua acompanyada pel foraster i uns quants més del poble com ara Romanill, el manescal, Bartomeu, i Manso. Enmig dels dos bàndols, hi ha el mestre Vergés que s'inclina cap al bàndol dels renovadors, a causa del seu gran afecte per Cecília. Com que Vergés depèn de les autoritats, aquesta inclinació estarà limitada.

A més a més, trobem el poble, encegat per la religió i les creences d'aquesta. No veuen més enllà del què la religió i concretament el rector els diu. No és culpa seva sinó dels capdavanters del bàndol més conservador que per motius que els afavoreixen fan que el poble s'encegui.

3.5 Temàtica i Ideologia:

Aquesta obra és, sobretot, un al·legat político-social individualista, una obra compromesa en què es mostra clarament l'enfrontament entre l'individu (científic i artista) i la societat (endarrerida, supersticiosa) en la lluita per denunciar un seguit de circumstàncies que estan frenant el seu progrés i la seva educació.

Tradició i modernitat A Aigües encantades la tradició ve representada pels poderosos del poble com el Mossèn Gregori o el Pere Amat, el cacic. Mentre que la modernitat està vinculada al foraster i a la Cecília.

El poble estarà dividit en aquestes dues ideologies: les que pensen que les aigües dels gorgs podrien salvar la sequera del poble i el que pensen que les aigües són sagrades i no es poden manipular. El poble es nega perquè aquest fet trencaria amb el que ells han cregut tradicionalment.

Religió i raó Aquesta oposició també és present. Ja que el poble no es racional, i pensa que és un fenomen diví el fet que no plogui al poble i per aquest motiu pelegrinen i preguen per a que plogui. En canvi, les forces modernistes en aquest cas la Cecília i el foraster, són racionals, i són capaços d’arribar ala conclusió de què es poden aprofitar les aigües que generen el gorgs per acabar amb la sequera del poble, però aquestes aigües es consideren sagrades per a la gent del poble. Cal remarcar que la religió tenia una influència asfixiant en la societat del segle XX. Les oracions i els precs del mossèn per aconseguir el miracle de la pluja contrasten amb la solució científica que proposa el Foraster.

Obscurantisme i ciència El poble és obscurantista, pensa que tot és obra de Déu i es nega a la cultura i a instruir-se. Aquest fet és culpa en part del mestre del poble, Vergés, que el seu caràcter vacil·lant impedeix que tingui lloc aquesta tasca i també són culpables els poderosos del poble que els convé aquesta ignorància. En canvi, un cop més, són el foraster i la Cecília els que creuen en la ciència i en que és aquesta ciència la solució al problema de la manca d’aigua, ja que el poble pensa que les aigües estan estancades però la geologia indica que és aigua corrent, viva i fertilitzadora que passa per la superfície sense reportar cap mena de benefici.

Ignorància i coneixement  Puig i Ferreter no culpa al poble de la seva ignorància, deixa clar que els culpables són les forces oligàrquiques. El poble és representat com una pedra  que continua ancorada en la tradició i el passat. El Foraster intenta posar un mirall davant la ignorància de la gent del poble, fet que els fa reaccionar amb violència i amb ganes de destruir aquell que els ha encès la llum dels defectes de la seva ignorància.

Camp i ciutat  L’obra escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l’aparició d’un món urbà més desenvolupat que xoca amb la immobilitat. Els personatges que personifiquen el progrés (Cecília o Foraster) s’ha educat a la ciutat, mentre que els personatges que personifiquen l’endarreriment i la ignorància, que rebutgen el progrés provenen del món rural. Aquest enfrontament està històricament documentat: els joves artistes de comarques emigraven a Barcelona per poder expressar lliurement el seu art i les seves idees de progrés.

Acció i inacció Mentre que els personatges que personifiquen el progrés actuen per a fer canviar la situació (Foraster i Cecília), la resta només preguen i no actuen esperant la pluja com un miracle.

Fatalitat i transformació Segons el poble, només un miracle pot salvar el poble de la sequera i que si no plou és com a conseqüència dels seus pecats. No plou perquè no ha de ploure. En canvi, la Cecília i el foraster són partidaris de la transformació i nous projectes de progrés per a aportar aigua i salvar al poble de la sequera. Conflicte individual i conflicte col·lectiu; conflicte generacional i conflicte ideològic

3.6 Altres motius temàtics:

El conflicte individual que trobem a Aigües encantades és la revolta personal de Cecília que s’enfronta contra els seus pares, que representen l’autoritarisme i la submissió, i contra la societat que ella considera arcaica.

Després hi ha una sèries de conflictes que afecten al col·lectiu com la religió, la tradició, l’immobilisme i el progrés, ja que és tot el poble que es veu involucrat en aquesta situació a la recerca d’una via religiosa com a solució a excepció del Foraster i de la Cecília que busquen una via científica. 

Dins d’aquest conflicte col·lectiu, el conflicte regeneracional es dóna perquè és la pròpia societat la que no vol progressar ni canviar les tradicions del seus avantpassats, tot això es causa del seu fanatisme religiós. 

És aquest fanatisme religiós que el provoca l’enfrontament ideològic entre el que creuen en la ciència com a possible solució a la sequera i els que pensen que les aigües dels gorgs son intocables i sagrades i és obra de Déu el fet que hagi sequera. 

3.7 La influència d'Ibsen:

Henrik Ibsen fou un dramaturg noruec considerat el pare del drama realista modern. Les seves obres van ser considerades escandaloses per representar un model de societat que qüestionava els valors familiars i l’autoritat. A més d’influir sobre Puig i Ferreter, també va influir sobre altres escriptors espanyols del segle XX com Benito Pérez Galdós, Echegaray o Benavente.

Una de les màximes influències d’Ibsen en les obres modernistes ha sigut l’enfrontament individu-societat: apareix la idea d’un ésser superior, amb amplis coneixements, capaç de canviar la societat, de modernitzar-la. Però aquesta societat el rebutja i el margina perquè no comparteix aquestes idees. L’heroi revoltat, l’individualisme, el fet de prioritzar un conflicte plantejat en termes individuals més que no pas com un problema de lluita de classes són elements que remeten al model ibsenià.

Ibsen va ser un dels autors europeus que es van convertir en models per als regeracionistes catalans. Se’l va identificar amb el teatre d’idees i es va convertir en el model del Modernisme, ja que era l’home que havia donat forma artística a la idea d’alliberament de la tradició i de l’immobilisme.

El que és indubtable és que el teatre d’Ibsen va tenir un gran impacte social per les idees que defensava (progrés, modernitat...).

Avui dia, és l’autor no contemporani les obres del qual més es representen a Europa. A més tindrà el paper de modernitzar la societat a través de la seva literatura.

El fet que Henrik Ibsen fos una de les major influències per als escriptors modernistes com Puig i Ferrater, fa que la seva obra Aigües encantades tingui certs trets comuns amb l’obra Un enemic del poble d’Ibsen:

L’aigua: a totes dues obres apareix l’aigua, un balneari a Un enemic del poble i les d’uns gorgs a Aigües encantades

Paral·lelismes entre personatges:

-El doctor Stockmann tindrà el seu paral·lel en el Foraster, tots dos homes de formació científica que prenen la iniciativa de fer progressar el seu poble.

-Cecília i Kitty (filla del doctor), són l’element femení de la història i estan al costat del protagonista per ajudar-lo i animar-lo.

-Vergés i els periodistes Hovstad i Billing, amb la postura indefinida i vacil·lant, indecisos entre les seves creences a la modernitat i la conveniència de sotmetre’s a l’autoritat.

-El pastor Romanill i el mariner Horster, tots dos ofereixen la seva casa al protagonista per fer una assemblea.

Conflicte familiar: A Aigües encantades a la família del Amat que son els cacics del poble, el conflicte esclata entre pare i filla, i a Un enemic del poble el conflicte és entre dos germans, Thomas i Peter Stockmann.

Per tant, el fet que el títol de l’obra d’Ibsen sigui “Un enemic del poble” fa relacionar ambdues obre, ja que el foraster d’Aigües encantades també esdevé un enemic per al poble, ja que vol canviar la situació a la qual el poble s’oposa. Cal remarcar, que Aigües encantades de Puig i Ferreter no és un plagi, si no una adaptació de l’obra de l’autor noruec.

3.8 Elements Modernistes:

Els elements simbòlics relacionats amb el modernisme i que es poden trobar a Aigües encantades són: L’aigua, l’ocell i la tempesta.

L’aigua: Al diàleg final entre Vergés i Cecília, Cecília li diu a Vergés que es quedi entre les aigües encantades (les forces immobilistes) i Vergés respon que ella marxa cap a unes aigües tèrboles i sorolloses tan estèrils com les seves. És a dir, per a Vergés la decisió de Cecília és inútil ja que no aconseguirà res. En canvi, Cecília vol arriscar i progressar lluny de les aigües encantades i de les gallines que representen el poble incapaç de superar-se i de convertir la seva vida en un acte de creació personal deliberat.

L’ocell: Per a Vergés, Cecília és un àliga tancada en un galliner (pel seu caràcter tan diferent al de la gent del poble), i Cecília diu que li agradaria tenir ales per dominar el món (per regenerar la societat, ser lliure..). Per aquest motiu, quan Cecília abandona el poble diu que l’àliga abandona el galliner per sempre, perquè vol ser lliure i no estar lligada ni a l’autoritarisme del seu pare ni a la ignorància del poble, i marxa en la recerca del progrés.

La tempesta: La tempesta esdevé un símbol en el moment que acaben el discurs del foraster informant sobre els possibles projectes per acabar amb la sequera i el discurs de Mossèn Gregori que diu que les Aigües del Gorgs són sagrades. Una vegada acabat el discurs d’aquest últim comença a ploure i hi ha una tempesta, la qual cosa es identificada pel poble com un senyal de Déu per no fer cas a les paraules del foraster i seguir amb les seves creences religioses.

Altres elements simbòlics que es poden trobar són: el so de les campanes en certs moments o la situació de camp rural/camp urbà.